Objectius

El nostre objectiu final és aconseguir una vida lliure de violències en les relacions interpersonals i socials; segura per les dones, les nenes i els nens en les vides quotidianes.

El nostre entorn social manté una actitud contradictòria davant aquesta realitat, vivim un context que dificulta la identificació d’aquesta violència ocultant o minimitzant-ne els efectes i estimulant-ne la normalització. És una societat que no assumeix la seva responsabilitat en el continuum de la violència contra les dones i que, per tant, no pren les mesures necessàries de treball conjunt i coherent en tots els nivells de la nostra cultura per a la seva eradicació. Aquesta és doncs la nostra tasca: donar eines a aquesta societat per poder posar fi a la cultura de la violència.

El projecte polític de Tamaia és tan ambiciós com el que significa Viure sense violència. Fins l’any 2010 el seu nom era Tamaia, Dones contra la violència, ara ja no es reconeixen amb aquest objectiu, ja no són dones que lluiten contra quelcom existent ara no donen crèdit a aquesta opció, neguen la normalitat d’aquesta existència i es presenten a si mateixes com Tamaia, Viure sense violència.

Rosa G.G. a: "El meu pas per Tamaia". Magistra de Duoda, 2011.

Nodrides amb els coneixements desenvolupats per les teories feministes acollim com a model teòric de comprensió de la violència masclista el model ecològic de Bronfrenbrenner (1979) que demostra la interrelació existent entre tots els àmbits de la nostra cultura (social, familiar, personal...),  permetent-nos així abastar-ne tota la complexitat.

Sabem que el procés d’influència entre la persona i el seu ambient és dinàmic, el que li succeeix a la persona modifica l’entorn, l’afecta, i a la inversa, no s’atura, sinó que és una interrelació en evolució continua. Per poder materialitzar el canvi que perseguim cal incidir sobre tots els àmbits de la nostra societat, i és seguint aquesta línia que treballem: amb les dones a nivell singular; amb diversitat de grups socials (joves, professionals, mitjans de comunicació...) formant, prevenint i sensibilitzant; i amb les institucions proveint d’un marc teòric que sustenti la viabilitat d’un posicionament de no violència.